Complint el primer
Mai m'hagués arribat a imaginar que crearia un blog. Sempre he pensat que les màquines quan em veuen arribar s'espanten, i acaben fent el que els hi surt del nas, per això no m'hi entenc. Però, curiosament, aquí estic, davant del meu cacharro intentant comprometre'm a escriure de tant en tant algo decent i a polir les meves desavinences amb tot allò endollat a la corrent.
Quin mal fan els propòsits del nou any!
El més lògic, tenint en compte els propòsits generals, seria que m'hagués proposat deixar de fumar, però no fumo; o aprimar-me, però ja fa temps que he desistit! Però no, entre la innumerable llista que m'he fet per aquest any, a la nena no se li ocurreix res més que posar en primer lloc el de donar una mica la tabarra al personal. Espero no avorrir-vos massa.
Us desitjo que en aquest nou any...
si ploreu, sigui de riure
que si teniu ganes, sigui de viure
que si perdeu alguna cosa, sigui la por
i que si sou feliços, sigui per sempre!
Mil petons i BON ANY!
Un petonàs. 
