Contradiction! De rebaixes!
Tothom a la seva posició. El colze a la boca del individu del darrera. El paraigües al coll del de més enllà. Els abrics i les bosses que fan nosa. La pitrera enganxada al vidre... Preparats, llestos... MARABUNTA!
Aquest jersei és meu! No, meu! Jo l’he vist primer! Senyora no es coli! Buf quina calor! Té Manel jo em vaig emprovant roba i tu fes cua aquí! Nena emprova-t’ho damunt la roba que acabarem abans! Escolta maca això quina rebaixa té?...
Els pèls em comencen a sortir del barret, les galtes se m’encenen, el cap em comença a bullir, tinc ganes de pujar damunt un expositor i cridar: PROOOOOOOOOOOOOOOOOOOUUUUUUUUUU!!!
Però com a bona minyona que sóc, i persona reflexiva que se suposa que he de ser, no ho faig. Asseguda a l’emprovador trec l’OMM més profund que puc i respiro fons. Analitzo les frases que utilitzo amb els nens: D’un en un, arribarem tots igual, paciència, hem de tenir una mica de calma que som molts, hem de procurar dir les coses bé, si fem una fila serà més senzill...
Pobrets meus! Quan arriben a casa deuen dir: “la senyu està sonada ens fa fer just el contrari del que es fa!”
Qüestió de pràctica aladern! I si, està clar que la gent en moments així es torna boja completament. Jooo... no volia però necessitava una samarreta i uns leotardos! 
Per cert, missió complerta! 
