Laburo España: 250.000 ofertas de empleo

Petjades que no s'esborren

12-01-2006 12:54:21

Cartes


Avui aquí van dues cartes d’autor anònim extretes del llibre Educar sin maltratar de David Solá, que vaig utilitzar per a un projecte i considero que són dignes de reflexió i d’anàlisis.

Carta d’un fill a tots els pares i mares del món:

Estimats pares,

No em doneu tot el que us demano. A vegades només demano per veure fins quant puc tenir.

No em crideu, us respecto menys quan em crideu i m’ensenyeu a cridar a mi també, i jo no voldria cridar.

No em doneu sempre ordres i més ordres. Si a vegades em demanéssiu les coses, jo les faria més ràpid i més a gust.

Compliu les vostres promeses, bones o dolentes. Si em prometeu un premi, vull rebre’l i també si és una correcció.

No em compareu amb ningú (especialment amb el meu germà). Si em presenteu com millor que la resta, algú patirà, i si pitjor, seré jo qui pateixi.

No canvieu d’opinió tant sovint sobre el que he de fer, decidiu-vos i mantingueu aquesta decisió.

Deixeu-me valdre’m per mi mateix. Si ho feu tot per mi, mai podré aprendre.

Corregiu-me amb tendresa.

No digueu mentides davant meu, ni em demaneu que les digui per vosaltres, encara que sigui per treure-us d’un embolic. Està malament. Em fa sentir malament i perdo la fe en el que em dieu.

Quan faig alguna cosa malament no m’exigiu que us digui el perquè ho he fet, a vegades ni jo mateix ho sé.

Si alguna vegada us equivoqueu en alguna cosa, admeteu-ho, així s’enforteix l’opinió que tinc de vosaltres i m’ensenyeu a admetre les meves pròpies equivocacions.

Tracteu-me amb la mateixa amabilitat i cordialitat amb que veig que tracteu als vostres amics, ja que per ser família no significa que no poguem ser amics.

No em demaneu que faci alguna cosa i vosaltres no la feu, jo aprendré a fer el que vosaltres feu encara que no m’ho digueu, però difícilment faré el que em digueu i no feu.

Quan us expliqui un problema meu, encara que us sembli molt petit, no em digueu “no tenim temps”. Tracteu de comprendrem, necessito que m’ajudeu, necessito de vosaltres.

Per mi és molt necessari que m’estimeu i m’ho digueu, quasi el què més m’agrada és sentir-vos dir “t’estimem”.

Abraceu-me necessito sentir-vos molt a prop meu. Que vosaltres no us oblideu que jo sóc ni més ni menys que, el vostre fill.

Jo.

Resposta d’uns pares del món a la carta del seu fill:

Estimat fill,

T’estimem de tot cor encara que no sempre hem sabut mostrar-t’ho. Sentim profundament no haver estat encertats en moltes ocasions, però ningú ens n’ha ensenyat, hem intentant fer-ho el millor que hem sabut.

Només per veure’t feliç, et donaríem el món sencer amb gust. Però no ho farem; no et donarem tot el que demanis perquè t’estimem, i hem de proveir-te del que és bo per tu. Tot allò que realment t’ajuda a desenvolupar-te com una persona de bé.

Intentarem no cridar-te més. Massa vegades la nostra frustració i impotència es converteix en ira i crits. Ens costa assimilar que estem en un procés de mútua adaptació. Posarem tot el nostre esforç en tractar-te com ens agrada que ens tractin a nosaltres.

Et demanarem les coses de manera correcta i respectarem les normes. Així t’ajudarem a ser responsable amb la teva vida. Tu seràs qui decideixis per tu mateix fer el que has de fer o assumir les conseqüències pròpies de les teves decisions.

Complirem les nostres promeses i advertències, tot i que de vegades no sigui fàcil, la teva confiança és el més important per nosaltres i desitgem mantenir-la sencera.

Per nosaltres ets únic, no et canviaríem per ningú. Si a vegades hem fet comparacions, ha estat pensant en estimular-te i fer-te reaccionar per el teu bé. Avui sabem que aquest sistema no és el millor. Mai tornarem a cometre la injustícia de comparar-te amb algú.

A vegades també ens sentim desorientats i confosos, igual que tu, tenim por de no fer les coses bé, però posarem esforç en actuar amb més serenitat, en no precipitar-nos per rectificar seguidament. Desitgem que et sentis tranquil i segur al nostre costat.

Et vas fent gran sense donar-nos compte, i ens preocupa tant cuidar-te i protegir-te, que ens oblidem deixar-te ser tu mateix. Però ho farem, t’ajudarem a desenvolupar la teva pròpia personalitat; per tal que puguis gaudir d’una sana autoestima i una sòlida confiança en tu mateix.

A vegades ens oblidem que el teu cor sent com el nostre; ens enfadem amb facilitat i ens costa controlar-nos. No pensem tant en tu com en el que has fet, i et diem coses que fan mal. Estem aprenent a corregir-te amb l’amor i respecte que et mereixes.

Si observes que actuem contradient el que t’hem ensenyat, t’agrairem que ens corregeixis. Nosaltres també ho necessitem. No volem mentir, ni que tu menteixis, ni molt menys utilitzar-te en una mentida. Res d’això és digne de la nostra família i hem de comprometre’ns a viure en conseqüència.

A vegades ens donaria més seguretat si sabéssim el perquè fas algunes coses, per això t’exigim explicacions. En realitat ens passa a nosaltres el mateix: no sempre sabem a ciència certa la raó d’algunes de les nostres conductes. Però intentarem posar-nos en el teu lloc per comprendre’t millor, per substituir les explicacions per accions que donin pau a la teva ànima.

Admetrem les nostres equivocacions, i et demanarem perdó quan et tractem injustament. Desitgem ser honestos amb tu per tal que tu també aprenguis a ser-ho.

Desitgem amb tot el cor ser els teus millors amics. Compartir les teves il·lusions i preocupacions, perquè mai et sentis sol. Estem aprenent a escoltar-te i a conversar amb tu; no creguis que és fàcil per a nosaltres, ja que creixes ràpid i experimentes canvis molt importants. Però tingues clar que el què és important per a tu, també ho és per a nosaltres.

Intentarem ser el millor exemple per a tu, perquè tu puguis veure en nosaltres el model i la pràctica de tot el que t’ensenyem. Pensa que no som perfectes ni desitgem que tu ho siguis. Però si coherents amb el que pensem i diem.

Apart d’esforçar-nos per cobrir les teves necessitats materials, desitgem que puguis assimilar valors morals i espirituals. Per això treballarem junts dia a dia construint la millor herència que podem donar-te: la riquesa interior. Desitgem que puguis experimentar i reflectir en la teva vida l’amor, la pau, l’alegria i moltes coses més, independentment de les situacions que visquis.

T’estimem i estem aprenent a expressar-t’ho millor. Estem amb tu incondicionalment al teu costat tot i que a vegades no t’ho sembli. No podria ser de cap altra forma, perquè tu ets el nostre fill.

Mare i Pare


Trackbacks

Trackback URL para este post

Los comentarios están bloqueados



LaInformacion.com lainformacion.com - Medio Oficial de los Premios Bitacoras 2009