Dies d’anunci?
Hi ha d’aquells dies en que veus el dia gris, i et posaries en una bombolla i no en sortiries per res del món, sembla que les coses que toques es desfan entre els teus dits, la gent que t’envolta està irritable i no hi ha res que surti com un voldria.
I n’hi ha d’altres, que sense saber el motiu, el peu dret decideix ser el primer en tocar el terra, i tot i que no acompanyis el teu cafè amb llet amb un esmorzar rodó ni el Santi Millán, ni mengis amb una tal Isabel, les coses semblen anar sobre rodes. I tot això a què ve? Doncs ni idea, però ha estat un bon cap de setmana. I això sense patir cap canvi hormonal en aquells que creus que t’agrada “ser mujer” i et comences a plantejar tot allò de quina olor fan els núvols o les coses sense olor!
Avui em sento com l’anunci de bolquers després de la pluja i no puc evitar cantar allò de... Flores, mariposas, arco iris, plastelina...
Gràcies a tots aquells coneguts i desconeguts, que voluntària o involuntàriament heu fet del meu cap de setmana, dos dies dels que m’agraden a mi, diferents.
