Per què no ser cavalls vells i cecs?
Hi havia una vegada un camperol que tenia un cavall vell i quasi cec. Un dia desafortunadament, el cavall va caure en un pou. Quan el camperol se’n va adonar, li va fer molta llàstima veure al seu vell animal en aquelles condicions i va intentar treure’l de la manera que fes falta. Estirà i estirà les rendes amb tota la seva força. Però res.
Es va posar a analitzar totes les opcions per tal de poder salvar al pobre animal. Després de molt i molt pensar, va veure que no el podria salvar i que el millor que podia fer era sacrificar-lo. Va avisar als seus veïns i els va posar al corrent de la situació; van creure que si el sepultaven ràpidament entre tots evitarien que l’animal continués patint.
A la primera palada, el cavall va bramar furiós al sentir que la terra li queia sobre el llom. Després d’una i una altra, el cavall es va adonar que si es movia, podia treure’s la terra de damunt, així que després de cada palada, es sacsejava i es lliurava de la terra. D’aquesta manera, mica en mica, la terra que li estaven tirant quedava acumulada al fons del pou mentre ell es movia amb força i quedava sobre el nou nivell de fons. No importava com fossin de dolorosos els cops de terra ni les pedres sobre la seva esquena, ni la situació anguniosa, el cavall lluitava contra el pànic.
De sobte, els homes, sorpresos, van captar l’essència dels que succeïa. Van continuar tirant palades amb força renovada. Va arribar un moment en que el pou s’havia omplert tant de la terra que el cavall es treia de sobre, que només va haver de fer un petit salt per sortir definitivament del pou. La terra que li van tirar per enterrar-lo es va convertir en la seva salvació.
Per què no ser cavalls vells i cecs?
