Mandales
Fa uns dies, per tal de treballar la combinació de colors i la simetria, amb els alumnes vam començar a pintar mandales. Fins aleshores no m’havia parat a buscar el seu significat, de fet, no sabia ni que en tinguessin.
Em recordaven a molts elements que la natura, sàviament, ha col·locat de forma organitzada al voltant d’un punt central. Només cal fixar-nos en una taronja partida per la meitat, una flor, una col... inclús les cèl·lules o el mateix univers! De ben segur que tots heu vist, també, els vitralls o rosetons dels llocs de culte religiós, i símbols hindús, disposats de la mateixa manera.
Doncs bé, la paraula mandala és d’origen sànscrit, que és l’idioma clàssic de la Índia, significa cercle, i es va anar estenent per les diferents cultures. Però els mandales van estretament lligats amb l’espiritualitat i la meditació.
Els qui hi creuen, expliquen, que les persones també tenim un centre interior on trobar el nostre equilibri, i els comparen amb la vida. El centre és l’inici i el fi, mentre la vida transcorre, ens anem apropant, recorrent laberints, al límit, i quan hi arribem tenim un bagatge de coneixement sobre nosaltres mateixos. Però en el viatge de tornada al centre, és on resideix tota la saviesa i on completem el recorregut cap a la pròpia interioritat.
Una pràctica meditativa dels monjos tibetans és fer un mandala amb arena de colors a grans dimensions. Aquesta tasca dura varis dies, i en acabar-lo, el destrueixen, donant el significat que l’important és el camí, no el fi.
La meditació amb els mandales pot consistir en la seva observació, o també en la seva realització (dibuixar-los o pintar-los). Pel que fa a la seva creació, es recomana que si t’estàs començant a vincular amb aquestes imatges comencis per pintar-les. I és el que he fet jo. Has d’escollir un model que t’inspiri, seleccionar els colors i instruments, i posar-te en un lloc tranquil. Cada forma i cada color té també la seva pròpia simbologia. Sembla un joc de nens, però un cop has començat costa parar.
Diuen que té una bona llista de beneficis: contacte amb la teva essència, cura física i psíquica, desenvolupament de la paciència, de la intuïció, l’autoestima i un llarg etcètera. També s’ha utilitzat en teràpies amb persones esquizofrèniques, i en el cas dels centres docents, amb alumnes amb trastorns conductuals o amb dèficit d’atenció.
Jo no m’atreveixo, per desconeixença, a ratificar aquestes facultats, però sí que m’ha resultat relaxant i gratificant. Tot i així, un cop acabat no l’he pogut destruir perquè m’ha agradat com ha quedat. Potser perquè no sóc cap monjo tibetà, o potser perquè encara no he començat el meu viatge cap a l’interior.
