Guantánamo
Ho sento no puc.
El canal Cuatro ha presentat un reportatge sobre les tècniques d’interrogatori utilitzades per l’exèrcit d’Estats Units a la seva base de Guantánamo. Fins aquí, tolerable.
Es mostra la crueltat de la situació a través de set voluntaris que accepten sotmetre’s durant 48 hores a vivències com les dels presos. Com si d’un Gran Hermano es tractés, aquests dos dies, les cameres els graven en aquesta còpia de presó situada en uns grans magatzems de Londres. Reprodueixen l’infern on uns 500 homes, detinguts després de la invasió d’Afganistan, romanen empresonats sense judici previ.
Quin és l’objectiu real d’aquesta reproducció televisada de tècniques i condicions (al meu parer tortures), on és violen cadascun dels drets humans? És el d’informar? És la necessitat d’audiència a tot preu, fins i tot en trobar morbo al dolor aliè?
Potser si el meu “jo emotiu”, no ho fos tant, hagués aguantat fins al final del reportatge, per saber si em donaven resposta.
