Si no se n'adona, seré jo qui li faci saber
Estimada conserge,
Em sento en l’obligació moral d’escriure-li unes quantes ratlles per valorar la seva tasca a la nostra escola i agrair-li el què fa per nosaltres.
Gràcies per la seva cara de circumstàncies de bon matí. Per la possibilitat que em dóna de poder contemplar el centre des de fora cada dia durant uns 20 minuts, mentre espero que vostè ocupi el seu lloc de treball. Faci el temps que faci, i hagi el què hagi de fer, em fa adonar de la poca importància que té dur la feina al dia. Ja se sap, el llit és traïdor i la reté cada matí més del compte. El meu no deu tenir tanta força.
Gràcies per la seva col·laboració fotocopiant-ho tot per una sola cara, em recorda que he de canviar el meu discurs ecologista obsolet de reciclatge. Està clar que vostè veu que així els meus alumnes tenen més espai per escriure. També es fa palès que té una gran capacitat matemàtica arrodonint a l’alça el nombre de còpies. Mai se sap què pot passar, així que si necessito 50 còpies, millor fer-ne 60, per si les mosques! Que previsora!
Agrair-li també aquesta flexibilitat horària que la caracteritza per fer sonar la música d’entrada i sortida. Les relacions personals i familiars via telefònica sempre han d’anar per davant de qualsevol rutina. Faltaria més! Els nens ja saben l’hora i que vagin pujant.
Parlar és una de les seves grans qualitats. Les seves aportacions de pedagogia de carrer sempre són molt útils en la resolució de conflictes. És una sort que la vida l’hagi ensenyat més que a la resta de professionals de l’escola, i ens pugui alliçonar a grans i petits amb el seu coneixement.
Vostè mantingui’s ferma amb aquest bon funcionament de la seva feina, tot i les queixes rebudes per part de l’equip directiu. Som afortunats/des de comptar amb la seva inestimable ajuda.
Atentament,
Una mestra massa puntual, massa ecologista, massa treballadora...
