Dóna'm la teva escalfor
Estava allà amb ell. Els dos i res més.
Jo notava la seva escalfor, i ell, les meves ganes de sentir el seu tacte.
Una força incontrolable em demanava que em quedés allà, que en aquell moment ho deixés tot per ell. Res més existia.
El seu rostre encès, m’atreia, l’un davant de l’altre. El necessitava. La calor que desprenia m’embolcallava tendrament.
Em vaig descordar amb delicadesa la brusa, que va caure amb la mateixa calma a terra. Darrera seu, van anar caient la resta de peces.
Vaig deixar que m’abracés mentre m’estirava. Besava i acariciava els racons de la meva pell, amb la suavitat i l’encís que només els bons amants coneixen.
Per alguna raó ell és l’astre rei, el sol.
