Senyors, no els penso dir l’edat
Últimament entenc la meva àvia, i no perquè m’estigui fent vella (que sí), sinó perquè m’he cansat de respondre a la pregunta: “quants anys tens?”. Menys que la meva mare i més que els meus alumnes. Suficients, no?
Quan dius l’edat que tens, la gent interpreta que per aquest número has d’actuar d’una manera determinada. Et veuen massa gran a vegades, massa jove altres.
A la feina, representa que no he de ser prou responsable, i no he de tenir experiència. Per tant, he de demostrar el doble pel fet d’haver-me tret unes oposicions massa aviat.
Amb alguns amics, sóc la petita, la que té la vida poc estable, i la que encara no té àlbum de boda per ensenyar. Per altres, hauria de sortir més de festa, viure dels pares i treballar menys.
Em declaro en vaga.
No senyors, no els penso respondre, tinc els que tinc, sóc com jo dic que he de ser, i prou.
Spero contestar el meme aviat! 
