Dona-Shiva
11:30. Entrevista amb una mare.
Dona d’uns 50 anys. Treballa a temps complet.
Té tres fills, dos d’ells hiperactius, i un en plena fase adolescent.
El marit, per temes laborals, a penes para per casa, i per tant, venir a una entrevista amb la mestra del seu fill és difícil, millor que demani festa la dona. “El pobre treballa molt i m’ajuda en el que pot”.
Els vespres després de recollir-los de les activitats escolars que els tenen entretinguts fins que ella plega, els ajuda als fills a fer els deures, està preocupada perquè veu que els resultats acadèmics no són bons.
“Estic desbordada, no puc fer-ho tot”. Es passa el dia darrera els nens perquè ho desordenen tot i no col·laboren ni parant taula. Ella ha de preocupar-se que tot estigui apunt, de comprar, cuinar, netejar per cinc.
Simplement, és un dels milions de casos que hi ha a la nostra societat de dones-shiva, i un dels molts, en els que a les entrevistes veus que no els pots demanar més del que fan. La intento convèncer de que han de posar tots de la seva part en la mesura del possible i de les seves possibilitats, que la solució no rau en que ella s'encarregui de tot. Quan ja s’ha desfogat, ja no ho veu tan greu, i em mira amb un mig somriure de resignació.
Canviar la família és complicat, així és com la dona-shiva els ha acostumat des de sempre, i ha anat assumint cadascuna de les noves tasques que anaven apareixent a casa. Què és el que ha de canviar, doncs? Tots ho sabem.
