Olor
Fa uns dies la Reusenca va fer un magnífic post titulat "L'olor d'un dia qualsevol". Veritablement, cada part del dia té una olor, cada persona, cada moment...
Com li deia a ella, l'olfacte, per mi és el sentit que més memòria té. Us ha passat mai creuar-vos amb algú que fa la mateixa olor que algú que coneixeu? Recordeu èpoques de la vostra vida relacionant-les amb algun aroma determinat? Hi ha olors que són impossibles de definir, i els acabem anomenant d’una manera tan poc explicativa com seria “l’olor a tu”.
Us heu parat algun cop a pensar l’olor que fan els blocaires que d’alguna manera coneixem, però que no coneixem? He estat rumiant l'olor que crec que deveu fer les empremtes d’aquest blog. Amb alguns ho tinc fàcil perquè us conec, altres perquè em doneu pistes, i altres el meu cervell i el meu nas s’ajunten i fan de les seves.
El Guti, l’empremta més friki fa olor d’hores davant l’ordinador amb “café con leche descafeinado de máquina y un agua mineral sin gas fría” sempre acompanyat d’un por favor i d’unes quantes cigarretes.
El Cervecerix, el nostre pensador particular, fa olor de llibres, de filosofia, de reflexions de bar, de pensaments per a ell comprensibles, de cerveses i ara de limonadix.
L’Aladern, l’empremta caminaire fa olor a vent, a camins polsosos, a plantes autòctones, i a pastissos després de viatges damunt les xiruques.
L’Ignasi fa olor a classe plena de nens, a ordre, a colònia cara i a caps de setmana als camps de futbol.
La Reusenca fa olor al sabó NB, a suavitzant de roba Flor i a Agua de Rosas d’Adolfo Domínguez (és la què m’ha donat més pistes! 
), però també li escau l’olor a museu ple d’obres d’art, i a tabac de liar.
L’Agh crec que té l’aroma de gent atapeïda en una festa, fent broma i cantant per exemple Estopa. Per moments tranquils (si poden ser tranquils dins la seva comunitat) és dolça com l’encens d’aloe vera.
La Menxu, a la mítica colònia Xispas, a cotxe nou, a impressora estressada i a llaminadures com els Lacasitos i Chupa-Chups.
L’Erdrag fa olor a pamflets acabats d’imprimir, meetings polítics, a ideals convençuts sense conformismes.
La Mery Cherry té suau aroma a oficina, però guanyen pes els aires de la Catalunya central, de bona escudella, i de ganes de llibertat.
L’Emma, olor a terres costaneres, olor a sal de mar, i a hores d’universitat amb tot el que això comporta.
En fi, ha sortit el que ha sortit. Són els avantatges o inconvenients d’imaginar, de no saber ben bé i opinar des de la ignorància, però... per alguna cosa és el meu blog . De totes maneres, esteu de sort, avui s’accepten queixes!
en fi, li haurem de preguntar la colònia que duu. Quina és la teva olor Mikel?
