Oblidar què?
Hi va després de la feina. Darrerament, passa més hores aquí que a casa. Hi troba el que li falta, tot i que no sap ben bé el què busca, ni el què realment troba. S’asseu a la cadira. Se’n demana una, mai és prou freda però va baixant.
Tothom sap qui és. Ell, irònicament, creu que passa per la vida de puntetes, que ningú se n’adona de la seva presència.
Se l’acaba i en demana una altra que tampoc està prou freda. Recolza el colze a la barra greixosa i s’aguanta el cap. Intent fallit. Llisca. No ho torna a intentar. Fa temps que ha deixat d’esforçar-se per res.
S’allibera a cada glop, però s’enverina cada cop que empassa. Malviu pels segons d’oblit, i s’oblida de cada segon que viu.
