És el que toca
M’abraçaré a tu com si fos l’últim cop que he de veure’t, em perdré en la teva olor, voldré fondrem en la teva escalfor, sentiré la teva pell més a prop que mai, i a la vegada tant lluny... Fa dies que ja t’enyoro.
Tants bons moments, tants somriures. Serà després tot igual?
Em faràs un petó al front i apartaràs el meu cos del teu, com qui arranca una flor del seu test, perquè saps que és el què has de fer. Ens farà mal. Però ho faràs per mi, per tu. Perquè sempre fas el que toca.
Crec que t'has confós de post... De totes maneres, tens raó, segons quines converses no cal sentir-les! Benvingut! 
