Escoltar converses alienes és de mala educació
Esperar el tren no sempre és entretingut. Mp3, sudokus, diari... De tant en tant també m’agrada mirar els individus que volten per l’estació.
Esperant, esperant... apareixen tres noies, d’uns disset anys, diria. No escoltar el què diuen és complicat. Són noies tipus cridem molt que així som més guais tot i que ja som estupendes encara que només ens ho notem nosaltres. De totes maneres tenen un to seriós, i paro orella en el que sembla una conversa transcendental.
Noia x: -Paso de hacerme el piercing ahora, ¡es tope caro! Y no tengo pasta.
Noia y: -Tampoco lo es tanto, ahorra un poco de la paga.
Noia x: -Prefiero comprarme ropa para el verano que me dura todo el verano. Si acaso en otoño.
Noia z: -Sí, pero esto ya es pa’siempre.
Desconnexió momentània després d’un pfff mental ocasionat per una oratòria de discutible contingut.
Noia z: -He decidido que voy a fumar más, porque dicen que fumar quita el hambre.
Noia y: -Es que comer por comer es tontería.
Noia x: -Yo tengo que adelgazar como sea. Si me quiero comprar un helado me reñís.
Noia y: -Claro, guárdate el dinero pa’ tabaco.
