Espantavelles
Aquest matí ha estat d’aquells matins per fer encàrrecs, i per anar enllestint coses abans de marxar a « fer el cumba », com em diuen alguns dels meus amics. En una de les botigues...
Botiguer: -Tu diràs.
Petjada: -Doncs mira, vull un collaret anti-puces.
Botiguer: -De gos?
Petjada: -Si.
Botiguer: -En tenim de negres i de color carn. Com és el gos?
Petjada: -No, si és per mi.
D’acord... suposo que els que no sabeu de què va haureu fet la mateixa cara que la senyora que tenia davant i estava acabant de col·locar les últimes monedes al moneder. M’ha mirat amb cara de fàstic, i jo juraria que li ha sortit una exclamació al cap i una gota, talment com en un dibuix manga. Ha sortit de la botiga enganxant-se a la prestatgeria per estar ben lluny de l’empuçada.
Mentre tancava la porta de la botiga amb una velocitat d’impacte, m’he adonat de l’absurd del meu comentari i no he pogut contenir una riallada sonora. Evidentment, com que el botiguer s’havia mantingut estoicament darrera el taulell, es mereixia una explicació.
Petjada: -És que ara a l’agost marxo amb una ONG i evidentment, els llocs on estarem no tenen unes condicions òptimes, i ens han recomanat que ens posem un collaret antipuces, tallat a trocets, dins el sac de dormir.
