Aprèn a viure
Tota la vida per endavant, però tens massa pressa per viure allò que encara no ha arribat. I passa un dia, i un altre, i creus que tot segueix igual.
Una sensació malaltissa d’anys perduts. No has après encara a gaudir de cada flor del camí. Seus, per esborrar els passos fets, de la pissarra de la memòria, i per escriure-hi una vida extreta de pel·lícules ensucrades i de contes de fades.
Món irreal que saps que només et farà mal.
