Dedico aquest post a totes aquelles persones que…
...m’han valorat com sóc, que han confiat en mi, a aquelles que m’han estimat a pesar de tot, a les que encara ho fan, a aquelles que m’han ajudat a créixer, a les persones que m’han ensenyat alguna cosa, a aquelles que m’han fet riure, a les que m’han fet pensar, a les que m’han fet sentir, a les que m’han fet canviar cap a millor, a les que creuen en el què faig, a les que no em jutgen sense saber, a les que m’ajuden a superar les pors, a les persones que m’escolten, a les que em llegeixen, a les persones que m’animen, a les que em somriuen, a les que m’han guiat pel camí, a les que m’han ajudat a aixecar-me de terra, a les que no han deixat que caigués, a les que abracen de cor, a les que acaricien amb dolçor, a les que estimen desinteressadament, a les que valoren les coses petites, a les que veuen més enllà del seu melic, a les persones que lluiten sense armes ni força, a les que s’esforcen, a les que veuen més enllà...
A la resta… doncs, també.
