Sort que no tenia veu...
Porto des de dimarts de baixa. Un refredat va anar degenerant des del dimecres passat en faringitis aguda. En fi, antibiòtic, llit, mocs... i tos, molta tos!
Heu provat mai trucar a la feina, per dir que no hi anireu, quan no teniu veu? Segurament trucar a la meva escola per un seguit de circumstàncies sigui més espantós que trucar a altres llocs.
Imagineu-me: a mi estirada al llit del meu súper piset, amb el meu súper mòbil, amb una súper companyia telefònica que raciona la cobertura, i les meves cordes vocals que racionen la meva veu.
Ring, ring, riiiiingg
-Súper conserge, digui?
-Súper conserge, sóc la Petjada de sisè.
-Digui????
-Súper conserge, sóc la Petjada de sisè.
-Digui????
-Súper conserge, sóc la Petjada de sisè.
-Ah! Hola Petjada.
-Que s’hi pot posar algú de direcció?
-Algú de direcció? A qui vols?
-A qui sigui.
-A qui sigui?
-Sí.
Deu segons més tard... la súper conserge reacciona.
-Que et trobes malament maca?
-Sí.- En aquests moments, hagués cridat... Collons! Que no es nota?, és quan una servidora treuria la Trepitjada, la que no fa cas a les classes de ioga ni a la capacitat d’autocontrol, ni al llarg sac de paciència, ni a res que sembli mínimament racional, ni a res de res. Per sort... no em quedava massa veu per a malgastar!
En fi, quan aconsegueixo parlar amb “altos cargos”, m’exigeixen que m’aixequi ja del llit, vagi al metge, que aquest em doni la baixa per una setmana, amb data de dimarts perquè així encara estaran de sort i tindran substitut/a, i que els hi faci arribar d’alguna manera.
Einggggggggg??? ¡Un poquito de por favor! Visc sola, no em puc aixecar, em marejo, et ve d’un parell d’horetes? Me muerooooooooo!!! Me cagüen sus muertos!!! SoRt QuE nO tEnIa VeU pEr DiR eL qUè VoLiA dIr...
P.D.: Sabeu que quan tusses tant que sembla que vagis a treure l’estómac per la boca acabes tenint agulletes (o com carai sigui que es diuen en català) a la panxa? Doncs sí, comprovat!
