Viatjaré a l'oblit
Viatjaré a l'oblit. El vent i la pluja esborraran els meus petons, que ara cauen al terra com fulles seques de tardor. Uns peus juganers, faran miques el que un dia va ser fruit d'un arbre amb ganes de viure.
22-10-2006 16:57:55
Trackbacks
Comentarios
-
És curiós, avui he fet un comentari on també he fet una comparació amb les fulles seques que cauen a la tardor... serà que s'acosta l'estació, però és això que ens posa tristos?
és l'anunci de l'hivern? o tot plegat que es fa més fosc... que és que tenim por petjada? .. si els nens són alegria, i la tardor és maravellosa.
salut! i res d'oblits!^eMMa^ — 23-10-2006 00:22:14
-
Deu ser que aquest dies estic sensiblona... però no sé si és degut a la tardor...
Petjada — 23-10-2006 11:26:15
-
Sota el castanyer de Can Cuc, la natura, a canvi de res, em sorprèn amb una dolça llaminadura silvestre: un petó perdut. Amagat entre les fulles seques del comentari de l’Emma, a tocar d’una petjada, a recer de la nostàlgia… cap el cistell, el farem escalivat. Mmm!
Va petjada, ÀNIMUS. I engega les lectures del Coello a la bala.
vladimir — 23-10-2006 15:30:08
-
Agafant "ànimus" estic, vladimir!
Petjada — 24-10-2006 10:44:41
-
Molt bonic, molt ben dit i molt trist, tot alhora. Després d'això, crec que t'ajudaré a buscar el cordill de la capsa dels records. Potser ara sigui millor deixar-la tancada. Com a mínim, fins que passi la tardor...
Jordi Jordi — 24-10-2006 22:09:04
-
Amb esperança de que la primavera arribi a mig hivern...
Petjada — 25-10-2006 11:39:18
