Parlant de felicitat...
Tothom hauria de tenir un lloc en alguna banda, que li evoqui tranquil•litat, felicitat, serenor... Aquest indret, per a mi, existeix a l’altra banda de l’oceà.
El meu racó rep el nom de Laguna de los patos. De fet, de laguna en té més aviat poc, i no hi ha ànecs, però, tinc clar que, tampoc li calen.
Diuen que una imatge val més que mil paraules, en aquest cas, jo crec que ni la imatge ni les mil paraules poden equiparar-se al fet de ser-hi. Per sort, la meva ment encara es recorda de volar fins allà
