Potser encara no és hora
Mig endormiscada encara, nota una escalfor al rostre, i a través de les pestanyes s'endinsa una claror suau. Obre poc a poc els ulls, que encara li fan mal de la humitat salada de la nit anterior. El sol, brilla amb força, esperant que ella es desperti del seu període de letargia, la sacseja inesperadament. El braç corre amb velocitat per protegir la cara. "Encara no és hora, deixa’m continuar en la penombra".
