Mor un any en neix un altre
Hi ha anys que passen volant, altres que sembla que no passin. Aquest ha tingut estones de tot. Moments que s’han fet eterns, altres massa curts, i alguns que simplement ni recordo si han estat. Just fa un any que estava davant la pantalla intentant crear un bloc. No sabia ben bé què hi posaria, qui gosaría a llegir-se’l (i entre tu i jo) em continua passant el mateix.
Ha estat un any ple de noves il·lusions que m’han fet seguir endavant, de projectes finalitzats que m’han fet buscar-ne de nous, de plors que m’han fet arribar a la desesperació, de nervis que m’han difuminat el camí, de somriures que han ajudat a fer-lo menys dur, d’alegries que curen els mals.
Després d’un any en ve un altre, potser és el moment d’aturar-se i replantejar-se les vivències del darrers dotze mesos, proposar-se fites per seguir millorant en la mesura del possible. Però... per què ens esperem al gener a fer aquest anàlisi? Qualsevol moment hauria de ser bo per recol·locar allò que a la nostra vida ha marxat de lloc, sense necessitat d’esperar a tenir un peu a cada any.
Tot i així, sembla que arribats al 31, la llista de propòsits hagi d’estar a punt i mirar enrera sigui necessari: no cometre els mateixos errors, cultivar-me, ser millor persona, estimar als que m’estimen incondicionalment i als que no, esforçar-me a superar les dificultats amb valentia, tenir força de voluntat, dir el què sento, deixar de dubtar per tot, somriure cada dia...
