Petita de nou
Com si d’un anunci de torrons es tractés torno al poble que m’ha vist crèixer, i on la boira, que no deixa d’encisar-me, insisteix en hivernar, aixecant només el cap en comptades ocasions. Els guants, la bufanda, el barret, i un abric calent, es fan indispensables, per algú que ja s’ha aclimatat a la temperatura de Barcelona, com jo.
Amb les espatlles enganxades al coll i el nas vermell, m’apreto els braços creuats contra el pit per protegir-me del fred que em glaça. Camino pels carrers empedrats i entre els edificis antics. Miro els llums que desprenen una màgia especial. Serà aquesta nit? Em sento petita de nou.
