Deures kàrmics
Fa dies des de Vladimir al mar em van encarregar uns deures kàmics que consistien en pensar en dues possibles reencarnacions. Primer vaig pensar: Bé! es recorden de mi!, i uns instants després, com si el pensament dels meus alumnes hagués acabat absorbint el meu vaig dir-me: jooo més deures?
Avui, que el senyor Bitácoras m’ho permet, i la meva ganduleria de moment no treu el cap em decideixo a moure dits damunt el teclat.
-Una seria l’au fènix, l’ocell mitològic que ressorgeix de les seves pròpies cendres, amb tot el simbolisme mític que conté, perquè de fet, la vida no deixa de ser una successió de cicles que es cremen per deixar pas a un altre però amb forces renovades i acumulació de saviesa.
-I l’altra reencarnació seria en els estris d’un pintor (a poder ser expressionista), per poder adoptar qualsevol forma i plasmar d’una manera bella i artística els sentiments.
