Atura't
Fa dies que no m’entretinc davant el mirall, i avui ho faig.
Deteriorament inesperat que em fa preocupar. Demano que s’aturin els rellotges, que la meva pell llueixi com abans, que reconegui el reflex del meu rostre, que les arrugues que ara s’hi veuen siguin temporals, que els cabells que han adquirit aquest to blanc caiguin i no apareixin de nou.
És inevitable, em faig gran.
