Laburo España: 250.000 ofertas de empleo

Petjades que no s'esborren

12-03-2007 07:16:00

Enlairant-me en una bombolla


M’enlairava en una bombolla, cap a un món creat a la meva mesura.

Una llum blanca entrava per les meves narius al inspirar i em recorria tot el cos.

Al exalar, la llum expulsava una pols negra cap a l’exterior, emblanquint cada cop més la meva essència.

Veia passar els pensaments que ja no m’atormentaven.

Una escalfor que emanava del meu cor, m’abraçava el cos.

És fàcil estar bé en el paradís.


Trackbacks

Trackback URL para este post

Comentarios

  1. Als que ens agrada enlairar-nos en bombolles, sovint, caure, és tot el que podem esperar...

    Que per molts anys trobem llits de cotó fluix on aterrar.

    vladimir — 12-03-2007 14:53:13

  2. o oceans d'il·lusions on submergir-nos!

    Petjada — 12-03-2007 18:13:33

  3. Una fotografia fantàstica per acompanyar un text encara millor. Mira que els teus posts són curts, i sempre m'he de quedar una bona estona pensant-hi...

    Jordi Jordi — 16-03-2007 18:12:09

  4. Si que són curts, si. Deu ser que sóc simple... Però m'agrada que hi pensis i els comentis!

    Petjada — 17-03-2007 19:03:38


Recordar datos



LaInformacion.com lainformacion.com - Medio Oficial de los Premios Bitacoras 2009