Cel de cendra
Abandono la lectura.
En una banda, les vinyes. A l’altra, el mar.
Frego amb la màniga el baf acumulat al vidre.
El vagó va massa ple. Tinc calor i les galtes enceses.
Xerrameca propera però que la meva manca d’atenció fa llunyana.
El cel es mostra de color de cendra. Unes gotes tímides baixen en diagonal per la finestra.
Fixo la mirada en els rails. Estan molls.
De sobte, somric. Penso que hi ha adéus que aconsegueixen ésser el principi.
