Verd i taronja
El sol s’ha pintat per mi. S’ha pintat de taronja per a jugar a fet i amagar entre el relleu, els roures i les alzines. Em vigila i em segueix mentre, imaginàriament, estenc la mà i acaricio els camps d’ordi que pessigollegen els meus dits. El verd m’envaeix.
Un “El seu bitllet si us plau” fa que la mà somiadora es dirigeixi d’una revolada a la butxaca i tregui un tros de cartró ataronjat, que entrega amb rapidesa al revisor. El senyor barbut se’l mira, i per damunt les ulleres veu les roses que subjecto entre els peus. Somriu. Penso en el que pensa. Em poso vermella. Desapareix amb la seva frase entre els passatgers.
Necessito escriure. Remeno per la bossa en la recerca de la meva llibreta, quan me n’adono que me l’he oblidat. Necessito escriure. Entre el mòbil, els mocadors, el llibre i l’ampolla d’aigua apareixen dos bitllets esgotats. Un verd i l’altre taronja. Els colors del meu dia. Bolígraf en mà, crec que em serviran per explicar què m’ha passat pel cap.
així que em kedo amb les llibretes, ni que siguin del tot a cent! 
