Gràcies per l'ahir i que l'ahir es converteixi en futur
Ahir el vaig tornar a veure. Està igual. De fet, des de l’estiu tampoc fa pas tant. Però veure’l aquí i no a l’altra banda de l’oceà és curiós.
Ahir ja no dúiem les nostres xancles, o les samarretes de tiretes i pantalons d’un color ja confós després dels viatges amb paila, i dels dies d’aigua limitada.
“Las veo muy bien” va dir. I nosaltres sabem que no és així. Sabem que els ulls no ens llueixen com allà. I si la mirada és el reflex de l’ànima, la nostra ha perdut brillantor.
Ahir ens va tornar a fer riure amb els seus comentaris enginyosos però plens d’una saviesa que pocs adquireixen.
Ahir per uns moments vàrem tornar a Honduras.
Gràcies per tornar-nos a dedicar el seu somriure i contagiar-nos el seu bon humor!
