Laburo España: 250.000 ofertas de empleo

Petjades que no s'esborren

18-05-2007 00:04:11

Per què ara?


Quan les cicatrius ja no feien mal.
Quan la memòria havia tancat el calaix on hi arxivava els teus records.
Quan l’oblit t’enganxava amb més força a la teranyina.
Quan ja havia girat uns quants fulls...

Tornes com si res.


No ho recordava... hi ha petjades que no s’esborren.



Trackbacks

Trackback URL para este post

Comentarios

  1. Ves amb compte.

    emma — 19-05-2007 13:34:27

  2. vaja Emma! que vols dir amb això, em preocupes més que el propi post!

    Petjada — 20-05-2007 12:16:43

  3. Hi ha calaixos que s'obren sols. Però cal anar en compte si provem de tancar-los ràpidament, no sigui que ens hi enganxem els dits.

    Jo, de vegades, refaig camí i recordo dies passats mirant les meves petjades desdibuixades en el sòl. Però no acostumo a trepitjar sobre els mateixos llocs. Ni podria, ni crec que fora bo.

    Jordi Jordi — 22-05-2007 12:31:43

  4. Buscar nous camins i noves petjades és una bona solució però a vegades es trapitgen les antigues, i curiosament la profunditat és fa més gran.

    Petjada — 22-05-2007 18:03:38

  5. Tens rao, hi ha petjades que no s'esborren i no cal, formen part de nosaltres, pero si ara caminem cap a un altre costat sera per alguna cosa no?

    abroad — 24-05-2007 09:53:27

  6. Benvingut/da abroad, potser sigui pq no sabem on tirar, o pq n'estem convençuts, o simplement que ens dediquem a donar tombs sobre el mateix punt sense saber-ho...

    Petjada — 24-05-2007 19:52:27


Recordar datos



LaInformacion.com lainformacion.com - Medio Oficial de los Premios Bitacoras 2009