Per què ara?
Quan les cicatrius ja no feien mal.
Quan la memòria havia tancat el calaix on hi arxivava els teus records.
Quan l’oblit t’enganxava amb més força a la teranyina.
Quan ja havia girat uns quants fulls...
Tornes com si res.
No ho recordava... hi ha petjades que no s’esborren.




